Sense el ressò del dring i el brill de l’or malvat
voldria anar pel món
com el món no en té cura:

que trobés pel camí la noia jove i bruna
i la pogués besar,
                            -l’altra després de l’una-
abans una tonada i després un bell cant;

que en arribar al lloc on m’abrusés la set
trobés el càntir fresc
i amb el càntir l’abraç de la més joguinera;

i que en pujar trescant per la nova drecera
encara em fes adéu:

i jo li llançaria un llessamí per festa
per si no ens vèiem més:

-que encara que besés a un altre caminant,
pogués jo anar pel món
sense el ressò del dring i el brill malvat de l’or.