Amo l'aroma d'aquest brot de menta  
que duus lligada dintre el teu somrís  
fés-me'n penyora tu, minyona esquerpa  
com vela nova que torba el garbí. 

Les xicres blanques dels pals del telègraf  
si ets a la ruta guarden ton camí;  
pel brot de menta cap d'elles pledeja-  
pledejarien si em veien sofrir. 

Perquè vindria de la boca teva  
la posaria al mossec de les dents,  
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:  
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.