A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.  
(Vosaltres no sabeu  
   què és  
    guardar fusta al moll:  
però jo he vist la pluja  
a barrals  
sobre els bots,  
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa:  
sota els flandes  
i els melis,  
sota els cedres sagrats. 

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit  
i la volta del cel era una foradada  
sense llums als vagons:  
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. 

Vosaltres no sabeu  
   què és  
    guardar fusta al moll:  
però totes les mans de tots els trinxeraires  
com una fandola  
feien un jurament al redós del meu foc.  
I era com un miracle  
que estirava les mans que eren balbes. 

I en la boira es perdia el trepig. 

Vosaltres no sabeu  
   què és  
    guardar fusta al moll.  
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells  
-que són de tants colors  
com la mar sota el sol:  
que no li calen veles.