A Jordi López-Batllori

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,  
mireu  l'ésser fuster:  
-serra que serraràs  
   i els taulons fan a miques,  
i de cada suada deu finestres ja han tret.  
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;  
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.  
I caminen de pla-  
damunt les serradures de color de mantega. 

I els manyans  oh, els manyans!  
De picar mai no es cansen:  
pica que picaràs i s'embruten els dits;  
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten  
i els galls de les teulades  
que vigilen de nits.  
I són homes cepats  
com els qui més treballin. 

¿I al dic? Oh, els calafats!  
Tot el Port se n'enjoia  
   car piquen amb ressò  
i es diu si neix un peix a cada cop que donen  
-un peix cua daurada, blau d'escata pertot.  
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:  
veiéssiu les gavines  
   com els duen claror. 

I encara hi ha un ofici  
que és ofici de festa  el pintor de parets:  
si no canten abans, no et fan una sanefa,  
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:  
un pis que hom veu al sostre  
que el feien i cantaven:  
tots porten bata llarga  
   de colors a pleret. 

I encara més  
si us deia l'ofici de paleta:  
    de paleta que en sap  
    i basteix aixoplucs.  
El mateix fan un porxo com una xemeneia  
-si ho volen  
  sense escales  
    pugen al capdamunt;  
fan també balconades que hom veu la mar de lluny  
-els finestrals que esguarden tota la serralada,  
i els capitells  
  i els sòcols  
    i les voltes de punt...  
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!  
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!