Com te veig  
sense veure't ni tenir-te al davant! 

Ara mateix,  
m'apar com si corressis. 

Vers la meva cabana d'il.lusions. 

Amada,  
vas lleugera de roba. 

I, en corrent,  
tos pits saltironegen en son si. 

Aprés bojament rius,  
-en adonar-te'n-,  
talment com una nena enjogassada. 

A prop de la cabana has arribat,  
amada. 

I dolçament m'esguardes. 

Per què acotes el cap, avergonyida? 

Amada,  
jo ara et vull fecundar: 

Perquè un infant alletis  
-que sigui com un déu. 

I els homes beneeixin  
els teus sins 

i el teu córrer. 

  (1918)