Vinc a fer-te el paper d’adorador,
amb una cucurulla de diari,
de la lletra del qual só corrector,
cobert, ara que plou a l’escenari.

La vermellor fragant del coloret,
¿es desfeia amb tes llàgrimes un dia
com ara es destenyeix el teu barret?
Jo et viu soferta amb llot que et percudia.

Dèbil sollada, l’àngel no t’ha fuit
(som molt amics els àngels i els pallassos).
Jo, que omplo de rialles el món buit,
vull tenir plens d’amor de tu mos braços.