*
En els meus versos hi ha sang teva i tinta meva:
jo t’he aspirat i visc tot ple del teu perfum.
Quan ens absorbiran flors pàl.lides de treva
esdevindrem vidents d’una mateixa llum.


*
La pressió dels teus dits
(lleu, sense ombra d’impuresa)
fa florir tots mos neguits
amb perfum de placidesa.


*
Els miralls maduren
de tu.


*
Si m’entristia una cançó,
sedes llunyanes de ta ploma
m’eren vingudes, oh coloma,
aroma del del Consolador.