El fum del cigarro
com una dolça boira
sura i penja amb el perfum
del passat plaer, confús.
Plou a la mar,
que, inerta, s'amara d'un regalimar
de vent silenciós i caduc.
De badia, el cel s'impregna.
De mar calmada, l'estància.
I passen els minuts amb un difús 
record que va creixent.
En aquestes tardors marítimes,
confús l'horitzó amb les notes d'un nígul
baixíssim, les dones callen.
Als bars és l'hora de l'aperitiu
i duen vestit d'entretemps.
Desitgen l'amagatall de l'hivern.
Com les pàtries. Com les mares.