''Errívol, quan aombren els pollancres,
tornaràs a teixir una vànova de tèrboles
memòries per llargs hiverns i descendències.
Oh, incruenta, inseparable pàtria!''
¿Quina deïtat rancuniosa et farà tornar?
¿O serà vellura prematura qui et retorni
a la pàtria infame, al poble obscur, als carrerons?
En el ponent dels aspres mars, en els suburbis
del record i a les sobres xorgues del Sud,
un déu mesquinet t'ha donat tot el que saben
els mortals. Errívol, quan aombren els pollancres,
tornaràs a teixir una vànova de tèrboles
memòries per llargs hiverns i descendències.
Oh, incruenta, inseparable pàtria!