La meva infància ha estat una cova
on es barallaven  els blaus i els verds,
les transparències i les focors.
Entre roques que la mar bat
les figues s'ofereixen a l'impuls
del peix i la lluna
i els eriçons s'abracen a la soca
que clivellen les encletxes
vetllant els llits més profunds.
Verd i negre del figueral se cenyeix
al blau arrissat de l'ona: brollen els amants.
I ja des de la més tendra edat
els fruits ebris de la nit neixen amarats
per la morfina de l'alga, talment
les ones convulses -consumat el violent
amor- descansen al matí 
en el redós del més càlid estiu.