Sota la claror de cendra
sent el trepitar d'aquesta marina
on corre la vida amb peus de plom
i s'encén d'esquerpa passió.

A cavall entre el dia i la nit
s'enfonsa l'horabaixa,
s'enfonsa el meu llinatge.

Ara, mentre escolt el grumeig dels arbres
passa una oronella aperduada,
i la buguenvíl.lea descansa el cap
sobre el vell balustre aixecat pels pares.

Confusa per la calitja,
més enllà del cep que fornica
la lluna, es divisa la ciutat.
Hi habiten els bàrbars.
Hi habiten els que parlen.