L’essència animal de l’home 
perfà aquell sentit de nuesa. 
La nuesa del cos és una necessitat 
que l’ésser ha d’exercir
des que la real audiència divina
va prometre que érem creats a semblança seva.
Tal és aquesta afirmació
que no puc concebre un cos,
el meu cos,
com una grogor errònia de l’existència,
sinó tan sols limitada de cultura
i feta avi del jou
tal i com els comunistes d’Angola
escorxaven al poder.