No trobam mai les oportunes claus
fins que la tardança fon l'espelma blana.
Com ho hem de dir al temps
que el que volem és no res?
No treballar, no treball per menjar.
Ni procrear, ni sexuar per l'engendre.
En tot cas, no és aquí la post-edat dels dogmes?
La diversitat i el llenguatge imperfecte
ens construeix. Aquesta balma
ocupa hores i serveis, insistència esbravada en l'esforç.