- Escolta!
Ei!
Orfeu!
No tocaries alguna cosa? Un blues o aixís
-Potser aquest és el punt dissonant 
de la teva nota greu. No veus
que la rialla que em provoques
m'ofega? Ets com el patètic 
pictograma de moda.
- Però no podries tocar alguna cosa!
- Amb la sonoritat que té aquesta illa? Ni pensar-ho.
Tot sona buit,
com si el cervell dels habitants
fos una cova sense fons
on el nostre record té el simple gust
de l'herència; la solitud
de la recambra mortuòria del seu antecessor.
- M'has deixat parat.
- Doncs, com a tots.
- Què vols dir "Com a tots"?
- Primer mira de conèixer abans de parlar;
destria la voluntat del que és preestablert
i omple't,
tot just conèixer,
de la paciència.
Talment la terra quieta i amarada de frescor suada del llaurador.
Talment l'oneig animal de l'obediència anàrquica.
Vés!
                                                                  ...com feia aquella cançó...
Do, do, diridó, prim, prim, cabró...