Expressa l'excés sangonós
de viure plaent. Aquesta mar
tapada de periples escènics,
atansada als quotidians marbres del quefer.

Miraves la mar gran
com l'infant innocent i estranyívol
descobreix en ella els plaers.
Miraves la mar i les torrentades orgàniques
de dolor humitejaven el serradís de l'edat.
D'un en un, els esculls
-primera base de l'argila-
t'atansaven a la vida civil i a la hivernada parisenca.

Les rajoles fontades amb símbols,
freds i clars,
s'alicaten a la pell
i d'esclats solars els buits capil.lars
cobren sal i somien amb ruïnoses queixalades
el retorn del cop de mar que romp a l'altre extrem.

Milers i milers de clapes rovellades
reunides en una obra mestra: poètica,
constància, vivència, honor, ferro estranyat d'escalfats desencisos.

No hi ha en la itinerància actual
l'abastable memòria foscosa
capaç de tapar el negre estímul faent
a la pinzellada monumental.
El pedregar d'enllà és aquí: ja et dic adéu.
Ni la felicitat amarada
-quan "amarar" és la mare gran-
té la voluntat ni l'home pot abastar-ho
com per esquinçar la física amb voluntat de morir.
                                    ... totes les barques per al record.