''Els nostres sentits encara presos per la puresa
i enravenats de midó blanc,
-a mode de cementiri rural-
obrin el xap d'un espectacle il.lustrat,
la sintonia d'allò quaotidià
com el batre.''

14
/40

Ja sent totes les sedes olivoses
que travessen els cimals críptics
d'una esfera tradicional amb megalits nerviosos,
talment el parlar de serena nocturna
ple d'aspresa
s'assembla a la cassalla o al cascall obert a la gola.
Els nostres sentits encara presos per la puresa
i enravenats de midó blanc,
-a mode de cementiri rural-
obrin el xap d'un espectacle il.lustrat,
la sintonia d'allò quaotidià
com el batre.

PAU VADELL VALLBONA
El cos que habitam, 2006