Obrim els balcons i trobam
de cara
un estrany allargat a la portalada. 
Les aromes silencioses que desprèn 
arrufat,
el cant vist pels nostres ulls, 
encén el tedi i destorba el rampell
que un dia anomenam llibertat
i l’altre economia. 
Conversa,
omple’t d’amics de correntia
i agafa, dels aromes del balcó
el teu ramell de veritat.