Em mossegues les ferides de l’orella
perquè no escolti el teu crit, ni senti
batre l’engany d’estar amagat
entre les teves robes.
Em manques d’orella
per no sentir-te
clavant l’arna. 
La teva veu, la meva veu
i el racó finat
de la nostra falç encesa
entre el corc, el sublim.