M’esgarres la carn de l’os
i no queda llenca per xuclar.
Les magnituds del teu xai
ja no són aquella carnassa
que un dia ens atipava.

Ara ja som carn greixosa
i pútrida, ràbia supurada
d’escarràs capolat en carnisseria.

Som els adobats pèls de resclosa
i fems de supermercat.

Som amor per sempre. 



 

“Com les ones del cervell
malgrat totes les aparences
sempre es mou i sempre es mou
el contrari és propaganda.”
                    Miquel Bauçà