Ésser atractiu que és ben capaç de pelar mongetes i executar amb èxit altres activitats imbècils i supèrflues. Habitualment conrea versos compaginant paraules sense to ni so. Algunes varietats d’aquesta espècie desenvolupen tasques humanitàries envers el seu país i un cert “compromís” espontani amb la cultura. De totes maneres, aquests individus, cada vegada més camaleònics, s’inventen quotes de poder per tal d’expressar una existència erràtica dins el món real i competitiu on es troben en contrast amb altres éssers que, a diferència dels poetes, tenen raó tot i no fer-ne gairebé mai ús.

El seu hàbitat natural és el bar o la caverna de beuratges. Les grans ciutats troben conhort deixant viure aquests petits éssers paràsits de la demència. En un temps llunyà gaudien de prestigi i eren finançats per elits oligàrquiques i nobleses vàries. La seva decadència real començà a ser efectiva amb l’accés generalitzat, igual que la del públic sàdic, a les begudes alcohòliques d’alta traïció.

Actualment l’espècie sobreviu de subvencions i mal interpretant el paper del treballador autònom. D’uns anys ençà ja cobra amb la Visa (i no admet devolucions –seria horrible tornar a menjar-se el vòmit!-).