vibrant, com una cosa viva?
                      Andreu Vidal
4

Escric
per
no sentir
com
s’estremeixen
els grums
d’un mateix.

Cruix la carn.

fred dolcíssim que desvetlla
                   Andreu Vidal

6

Pens
en les cares
que he vist.
Pens
poc i a poc a poc.

Pens molt
les vides que passen
i tu saludes,
encriptant.

descert s’allunya i no retorna
                 Andreu Vidal

9

Per això
vivim
abatuts d’il·lusions
que ballen
dins sèquies
plenes de desenfrè.

Sexe 
              clauganxo.

sargeix les ombres sense inici?
                Andreu Vidal

11

Desfet             de créixer
la mutació
em desclosca
la pròpia imatge.
La collita
confusa
determina       l’expansió.

alè d’un déu o fou la pluja
                   Andreu Vidal

13

Si perfores la nit,
-difícil moviment-,
abrigues d’esculls
que dosifiquen el plaer.
Crani i pubis
semblen habilitar-se
quan hi ha
               lluna.

lluen contra l’eternitat
            Andreu Vidal

20

Elabores
un vers cruel,
amb el farcell
d’estar per casa
et vaig dir que
si tot era sec
jo volia set
de la teva font.