Ensucrarem peixets vius
amb les mans rosses de mel;
ai, noces dels rossinyols
i gelosies del cel!

Del blau cel morat d'amor
amb un desmai de ponent...;
la lluna l'han veremada
les ganivetes del vent,

i té color d'enyorança...;
i quin agredolç de pruna,
una besada a les dents
a mossegades de lluna!

Amb un cercapous d'argent,
--les algues ben pentinades--
traurem tumbagues d'or fi
i el coral fet arracades.

L'aigua és tan clara i tan clara!
de tendresa em fa plorar,
al sorral hi ha assutzenes,
i al cor, un clavell de mar.