Al molí li neix  
una cua de peix. 

Collirem roses del vent.  
Tanta torre i pedra viva  
per l'aigua que no té cos  
i que té color de vidre.  
Si la mar sabés això,  
i com riuria i riuria!, 

que al molí li neix  
una cua de peix. 

Collim les roses del vent  
i l'aigua ja s'ha adormida...  
Veles de barques quietes  
A les cales de calitja!  
el bellveure esgrogueït  
se posa a contar mentides,  
i s'ha fet color de monja  
l'aubergínia. 

Que al molí li neix  
-i li creix-  
una cua de peix. 

S'esfullen roses del vent.  
I no hi ha cosa més trista  
que l’aigua que no té veu  
i no crida,  
que l'aigua que no té cames  
i no s'enfila.  
I l'alfaus es fa morat  
amb un morat fora mida,  
i la mongeteta tendra, 
adéu vida!, 

que al molí li neix  
una cua de peix. 

Sembrarem roses al vent.  
Ai, Senyor! Quina alegria! 

Gira que gira, molí,  
gira, gira!  
i treu roses i clavells  
dins de l'aigua amorosida, 
i copinyes de la mar,  
i campanetes d'argila,  
i papallones d'olor...  
-Bon dia, l'amo, bon dia! 

La cua del molí aquell  
És una cua d'aucell!