Si l'he tengut ja al temps meravellat, 
el temps, feliç d'ell sol, pur, pura anècdota, 
i en ell creixent, regant-se a si mateix, 
si l'he tengut, ¿de què em lament? 

Si t'he vista, hora d'or, verge de faules, 
i en tu gronxat, 
en branques de pi jove, coixins d'alfabeguera, 
he volat, he pujat i he baixat, sense carn, ànima sola, 
si he estat ala només, pètal, estel... 

I ara què? 
Que la nit se m'endinsa? 
La nit d'estels i flautes! 
Que la platja m'allunya? 
Solitud al record, d'on retorn més alegre 
que mai, més pur, esmolat 
de la carícia, del tacte del temps esvaït, 
que revé, que jo pens o l'invent, el dibuix, 
quan m'hi adorm, dolçament, 
alegrement, 
com una alba als meus ulls eixida, tremolant.