A Blai Bonet

Colliu gloses, hort a l’alba,
primera flor, i no deixeu
que fruitin, colliu arreu
gesmí, gira-sol i malva!
Infantons, nins de veu balba,
dois de fulla i dois d’aucell,
de julivert i clavell,
nats de fresc, inaugurau-vos
a l’aire estrenat: posau-vos
a l’aire estrenat: posau-vos
aquesta ploma al capell!
Estrella, qui et féu crespell?
Hala i amunt, torterola
de crit! Fes la torniolaç
al coloret colorí.
Caderenera, sebel.lí,
titina, pinsà, terrola...
Quin gisco de corriola
la son m’agombolarà?
Treis els llenóls a orejar
i ells m’enlluernin la sesta!
Hort a l’alba! Vida en festa,
que és el sant de l’hortolà!
Camí, caminoi, què hi ha
a l’horitzó i qui t’hi espera?
La primera i vertadera
flor de l’any, alta d’amor,
vers que no volta cantó,
 prima i vera primavera!
Ai, vida dematinera!
Hissau l’escuma, patró,
 que tota la mar fa olor
d’alegria desfermada!
Au i endins, càvec i aixada,
que està de part la llavor!
Que van de vol, conrador,
l’ordi, el blat i la civada.
Amollau l’aigua tancada!
Canyaferla, canyamel,
per d’aigua, font fidel,
poma del ciri, rosada...
No em poseu altra flassada
i llevau-me el cobricel,
que ve de visita el cel;
obriu-me les persianes!
Clarors, clarins, clarianes,
geranis de l’arc en cel!
Capcurruculls de l’anhel,
cor què vols, cor què desitges.
Amor i esperança a mitges
en l’aventura del bot.
Rentarem la vida i tot
de boirades i calitges.
Hort a l’alba i net d’aritges, 
tou de fonts i fresc d’embats,
tamarells i fat-i-fats
juguen ran de mar i enviden.
Amors són trumfos! I criden
paraules d’enamorats.