''Marcit i malalt,
el meu cor se'n munta
i es dorm en la punta
del ciprer més alt.''
1
Pierrot vaga com
una pampaloia.
Arlequí s'enjoia
de goig per tothom.
Bella Colombina
damunt una flor,
flor de lluna, cor
d'àngel o de nina.
I en la fronda espessa
-fat-i-fat de faula-
la tristor del saule
de goig es desfressa.
Marcit i malalt,
el meu cor se'n munta
i es dorm en la punta
del ciprer més alt.
2
Rossinyol cantor cantor,
rossinyol cantor cantaire,
quatre llunes té l'amor,
ai dolor!,
quatre llunes i un sol aire.
Rossinyol trist i tot-sol,
gira sol, que gira sola
per un altre rossinyol,
ai!, la teva rossinyola.
Però riu, rossinyoler,
riu, que riu la primavera
i als brancons del cirerer
ja s'encén qualque cirera.
Rossinyol cantor cantor,
rossinyol cantor debades,
un amant té el meu amor,
ai amor!,
un amant i quatre amades.