Portaré en holocaust el gest i la paraula:
que cremin, innocents, en un foc de calèndules;
portaré l'avorrida parla, i que crepiti,
que cruixi i, si encara verda, a la pira es revingli,
enyorant la seva efusió de margarides.
Perquè no hi ha paraula, no hi pot haver paraula,
no hi ha hagut mai paraula i ens han enganat sempre.
Cremarem la paraula, cremarem la màgia de la paraula,
cremarem la diminuta alegria de la paraula,
el joc ede la paraula.
Perquè amb una paraula sense sexe
es pot tancar a flor del sexe;
perquè entre la paraula "jaç" i la paraula "amor" 
sempre es basteix un pont d'horribles esperances.