Perquè has arribat tu i ja tot és tan ple,
que no cap una sola vibració als músculs,
¡vida, oh primavera, vida primera i vera!,
tu que, sola, t'exalces sobre els llavis candents,
deu de la rampa, sobre
la rampa de l'esquena i el bull de la saliva,
tu, sí, tu, tu llescant-me, batec a batec, el cor de viu en viu,
tu netejant-me d'ànima -tu, sí-, de pensaments, omplint-me
de tu tan sols, de sola tu, de tu, ¡oh, sensitiva!,
penetrant-me de vida els cabells i les ungles,
destruint-me el record, aviciant-me
les arrels excitades -¡oh, tu, sí, tu!- dels mil-i-un sentits,
perquè sobtadament has arribat,
despertant-me a redòs del meu ventre,
tu, que em llesques el cor
-¡oh, sí, tu, només tu!-,
tu que em llesques el cor arravatadament,
¿em podràs estojar sota la lluna?