3

He somiat els besos teus a Eivissa
i dissabte del dia que faig anys;
la teva carn, tan innocent i blanca,
m'ha sortit a camí quan es posava
un nou senyal el temps de sa mesura.
Resplendien batecs sobre la galta
i a un dolç costat del coll. Era més bella,
la passejada, que un ocell cantant
l'ascensió del sol sobre la cala.
Rossor esvaïda, tant et matisaves,
que era secret allà on fóra paraula,
alè on sospir, carícia on somriure.
Després, de matinada, ha aparegut
un gall, tan cridaner, que el somni m'ha
ferit de mort.