Parcite, ab urbe uenit, iam parcite, carmina, Daphnis
                                                                      Virgili

I

Un àngel nou, la doble vestimenta
abandonada a l'aire freturós,
de la seva nuesa m'alimenta.

Un àngel fort, un àngel virtuós,
que d'un esguard tan sols la pell m'abriva,
poltre tibant, fatigador del cos.

Ànima en zel, em balda la saliva
i el crit m'enrampa. Immortal m'ateny
colpit sobre un oreig de pedra viva,

murmurat per les llengües del pedreny.
Oh, sant! Qui parlarà tal meravella?
Aquí et vull veure, aquí et vull veure, seny!

Si, ençà del cel damnat, mortal estrella,
cerques el sol passional que a pols
et llauri les entranyes, mal la rella

s'esmolarà, mal la rojor dels solcs
sota el llampant impuls s'obrirà, encesa,
si tot just et bestreus d'un poc de pols.

Aquí, trist presoner de la peresa,
aquí i el teu esclat i aquesta llum
que oscil.la a mig camí de la promesa!

Un àngel nou, un àngel que es consum
en purs entusiasmes se m'acosta,
clam de la fosca i escultor del fum.

I les paraules que hem brodat a posta
per a aquesta venguda prodigiosa, què?
¿Un tremolor desfà tanta composta

pulcritud? ¿Un amor trenca el serè 
silogisme de vidres que ens sustenta?
Un manllevat penediment, potser?

Clamors, clamors! Extasiau la lenta
professió de tija i fulla en pau.
Un àngel pur, la castedat ardenta,

passa per l'estridència del blau.
Vegeu com cau la recta astronomia,
mirau el cércol de la llum com cau.

Alça la cara, amor! Dafnis fa via.
Un espant de bellesa i un trastorn
d'elegàncies, crim, ram d'alegria,

s'agita per la glòria del jorn.
Aquí et vull veure, aquí, minsa paraula,
vocabulari llest, teixint l'entorn

de tanta veritat i tanta faula!"
Aquí et vull veure, amor, fins i tot tu,
amor sempre assegut en cap de taula,

àngel meu sol, amor, sempre dijú.