Guanya d'un pam als més alts
                                     Joan Alcover

III

Llegirem l'altra plana de la vida,
estrenarem cervell i vestit nous
i mercadejarem sense fallida.

Sortirem quitis de censals i alous,
tendrem casa i terrer de bona renda
i resoldrem que lliguin vuits i nous.

Allà on ens plagui plantarem la tenda,
tendrem per cel l'anomenat safir,
serem els amos de la nostra hisenda.

Senyors ens alçarem del nostre albir,
dinarem amb l'Amor en cap de taula
i ens trobarem l'alè fet un sospir.

Trobarem la princesa de la fuala,
ens cobrarem el deute del plaer
i farem entenent tota paraula.

No tendrem cap temor de l'any qui ve:
el temps ens serà amable companyia
i anirem per camí bell i planer.

Hissarem veles blanques cada dia:
la mar serà la via del retorn
i atracarem al port de l'alegria.

A cada vila hi tendrem bon sojorn;
a cada casa, cambra ben disposta,
llum de sol i ombra fresca cada jorn.

No ens caldrà passar gual ni pujar costa:
adreçarem per vall planera o pont.
Tota pregunta trobarà resposta;

tota set i ofegor, la seva font;
la fam, aquell bon pa que l'assacia,
i l'encrespat neguit, un llac de son.

Dominarem l'hostal de la valzia,
visitarem la cova de l'amfós
i anostrarem el foc i la follia.

La llana es vestirà de cent colors,
perquè de tot color tendrà pastura
la guarda humil sense pastor ni gos.

Ja és nascuda la nova criatura,
ja es fa viable l'increment diví
de la raça que ens ve des de l'altura!

I diu, naixent: "Mirau com són aquí
-cel, terra, mar i foc-, si ho voleu creure,
tots els móns que us marcaven el destí!

Ara vejau allò que crèieu veure
i proclamau, oberts, com un qui neix
enmig d'un paradís fet al seu lleure:

Rei, l'home, jo, rei sol de mi mateix".