Per aquell brot d'espígol que em donares  
  em perfumes la vida des del trau. 

Per aquell brot d'espígol que em donares...  
Aquí mateix, su-llà. Sí, però a terra:  
el coral i l'espiga s'abraçaven. 

¿I és aquest foc que em surt ara a l'encontre,  
aquesta matinada momentània  
que no et puc recordar sinó planyent-te,  
terra endins, enllà el blat i tot, tan tèrbola  
de pols la teva quietud?  
    La cala  
arremolina els pins cap a les algues.  
Hi ha caçadors de volantí -recordes?  
Si ara mateix poguessin despertar-te  
els corns de la marina...  
    Neta, tota  
se'm regala la mar. Vora les nacres  
prou que n'hi veig, d'espígols que floreixen.  
I entre els cabells, dematiner, l'oratge  
ve a embullar-m'hi la son que ara tu conres.