Diuen els assenyats: “No et convé poc ni gens.
És l’encarnació del mal. Fes-te’n enfora.”
I jo, comptant minuts, n’hi trob tants, a cada hora,
quan, sols el cor i jo, t’esper i tu no véns!

Ja ho sé, que el seny i el món troben que no em convens,
com sé que més enllà del món i del seny posa
l’amor, cec i gelós, i àdhuc sé que la rosa
-com en una moral de faula- neix del fems.

Però ¿Què vols, si, a més de món i seny, d’ardida
rosa i profit, a més de florida llecor,
a més de gelosia i ceguesa, a més d’amor,

a més de mal, ets tu? ¿Com vols que doni oïda
a tant bon conseller, assenyada remor
i prudent esperit, com vols, si tu ets la vida?