Aquest és lo bell arbre
          que parla flors en rims pus verds que l'edra
                                                 Roíç de Corella

*

          Una sou vos lo remai de ma vida
                                      Roiç de Corella

¿Quina anostrada veu em porta a tu
o quin dolor dolcíssim quan arribes
l'ànima m'aglapeix, que mars i ribes
-partences i tornades- tot m'és u?

Saber si vaig o vénc: si, encar dijú
del teu alè, se'm trenquen les genives
de set, o si, al galop les expressives 
venes, ja em tastes com un fruit madur.

Assabenta'm: la boca tenc parada
i ja no puc emprendre més llecor
de tanta com en duc d'aprofitada.

als teus ulls hi ha flames que em sospiten
i en calrades secretes, bulls, s'agiten
les ufanes calentes de l'amor.