In me la morte, in te la vita mia
                                       Michelangelo

*

          Morir me plau car no em té prou lo viure
                    Ausiàs March 

Les mans de cap al cel, orb de virtut
-la carn no peca ja ni s’equivoca-,
ara que el meu dolor potser provoca
en altres món alens de joventut,

ara reclam, davant la plenitud
-massa pel cor; mes per la pena, poca-,
aquella part i delme que em pertoca
de mort pel gran amor en què he viscut.

Perquè he estimat i no he estimat de bades:
cel he estat, altre temps, tan bell i fort,
que treia el sol a força de besades.

Però he tornat infern: clot de dissort
on eixoren dolors, males passades
i no hi ha ni saó per a la mort.