Acabo de veure passar
una gavina, d’aquí cap allà,
perduda entre el cel i la terra,
entre l’olor de meduses i de mar, mentre
jo prenia el sol, encara amb la pell
blanca, acabat d’arribar de ciutat.
Notava el goig furtiu
del seu viure, a través del quatre crits
eixuts que l’au deixava anar, solcant
el cel, àvida i solitària,
com un cavall desbocat.

                  Potser venia del sud,
         com jo,
i anava sense nord fent via.