-Ay, senyer, saludar m'ets? 
-Ma dança, Deus vos don jay. 
D'un venits? -Eu.s o diray:

de leys que n'es blanxa, saura. 
-Dança, quo.l va? -Senyer, be, 
     per ma fe. 
-Ay las, porets pendre haura 
qu'eu la veja çela re? 
     -Far cove, 
qu'autreyat m'o ha tres vets. 
-Er me diats, donchs, quo.l play. 
-Mon senyer, eu-s o diray:

que.n veniats una nuyt foscha 
ab paubr'armes descosuts 
     e romputs, 
per ço quom nuls no.us conoscha. 
Direts: "Fay be al hom nuts", 
     e Na Luts 
fara.ntrar vostre cos quets. 
Adonchs veyrets son cors guay 
e mays qu'eras no.us diray.

Ab tan guarrets d'aytal bascha. 
-Oc, si vos no.m vas trixan 
     gualian. 
-A Deu prech que buba.m nascha 
si.u fas, En Per'Alamayn, 
    tan ne quan; 
empero, vos ho veyrets. 
-Vostre sia tot quant hay. 
-Merce, senyer, vos diray.

-Ffay tot bes. -Vos, que.u farets. 
Vas Na Luts m'en tornaray, 
es un pauquet li diray.

(-Ai, senyor, que em saludareu?    -Dansa meva, que Déu us doni joia. D'on veniu?     -Jo us ho diré: d'aquella que és blanca i rossa.    -Dansa, i com li va?     -Bé, senyor, a fe meva.     -Ai, las! Podeu dir-me quan veuré aquella criatura?     -Convé fer-ho, perquè m'ho ha atorgat tres vegades.     -Ara digue-me, doncs, com li plau.     -Senyor, jo us ho diré: que hi aneu una nit fosca amb un pobre arnés descosit i trencat, perquè ningú no us reconegui. Direu: "Fes el bé a l'home nu", i na Llum us farà entrar silenciosament. Aleshores vuereu la seva alegra persona i més encara que no us diré. Llavors guarireu aquesta ànsia.     -Sí, si vós no em preneu el pèl ni m'enganyeu.     -Prego a Déu que em neixi un tumor si us enredo ni una mica, Pere Alamany; però vós ja ho veureu.     -Que sigui vostre tot el que tinc.     -Gràcies, senyor, ja us ho diré.     -Fes-ho tot bé.     -Això vós, que ho fareu. Me'n tornaré amb na Llum i li'n parlaré una miqueta.)