I

Serf del misteri,
camine faula endins
amb urc i afany
i trobe el Bell més pur
al balm dels jorns bellíssims.

II

Dolça nuesa
que a cau d'estels i lluna,
desfà l'onada.
Que n'és, d'immens, l'anhel
ran d'una mar tan viva!

VI

A doll el nou,
perquè el silenci muira!
Sons de llaüt
trenquen el ritme dolç
del temps, ran d'horabaixa.

X

Acime mots
damunt la cendra viva.
L'Etern m'acull
si atie la brasada
i òmplic de flams la nit.