L’últim dia de calor em vaig tornar a sentir els ovaris però no la pell ni els pulmons ni l’estòmac com quan encara vivia. Amb el cel a punt de gris, dos triomfs i dues derrotes, i tanta i tanta i tota la cendra nadalenca rajant ben vermella per colgar-me. Digues als teus núvols que deixin de sotjar-me, sóc d’un oli dolç que es fa roent quan es revolta.