Les espurnes vivents dels nostres llavis,

Curosament aferrats a la llibertat.

La pell espessa, la pell bruna ombreja la Lluna.

Lluna esquàlida i vaporosa,

Que es reflexa en la lluminositat

De la pell.

Pestanyes humides,

D’antics plors recordats i

De rogenques albades amb tu.

Romanceges vagament en l’ immens mar,

Les salades aigües, amb tu dolces.

Només són les espurnes humides,

Les cendres grises i blanques,

Que t’uneixen amb la pell bruna.

L’aigua,

La teva ànima que roman en silenci,

Acariciant les ones.