Un somriure trencat,

Mil trossets punxeguts

De vidres

S’escampen per l’habitació.

La llarga carretera

Aguanta les cames feixugues,

Massa pesants.

Com l’amor brilla en la calidesa

Dels primers dies.

El plor brolla dels ulls cansats

De les nits d’insomni i dolor.

Mai més,

S’ha dit a ella mateixa.

Ja esta.

S’ha acabat.