''Tems la nit,
la nit de silenci que ve després de l'amor
i fas callar, nu, espurnes de desig,
marees de dolçor.''
El silenci.
La boira contra el cos.
El meu cos.
Boira del cos,
del teu etern somriure
que calma el dolor.
Anunci de l'alba,
arracones la por un dia
amb l'aparença d'un ésser estrany amb llàgrimes divines.
Brodes camins de tebior.
Tems la nit,
la nit de silenci que ve després de l'amor
i fas callar, nu, espurnes de desig,
marees de dolçor.