Temps és estat que em menàveu pastar
amunt e avall per places e carrers;
temps és estat que em fèieu missatgers,
que sol un punt no em jaquíeu folgar;
temps és estat que em plavia de vós
e vós de mi en prou calda manera;
temps és estat que dormíem abdós:
açò sap bé la polida tercera.

Mudada us sou, per què hauré parlar;
hajai perdó si us public lo procés.
Mudada us sou de quan haveu sotmés
vostre bell cors a molt fat baccallar.

Mudada us sou, ab coratge golós,
cercant vilans qui us omplen la llamera.
Mudada us sou, e no us bastaven dos,
que més de mil ne teniu en ratera.

No atur pus, jaquesc-me de comptar,
car certament no só estat dels darrers.
No atur pus, ni us vull ésser sotmés,
ans tot mon dret me plau renunciar.
No atur pus ni só gens congoixós,
si bé a tants serveix vostra pastera.
No atur pus, car mossos e pastors
a tot llur plaer han la vostra sendera.

Adeusiau, pus sabeu canviar:
torbada us veig, e menau molts afers.
Adeusiau, no us falran mercaders
que vostre fets sabran noliejar.
Adeusiau, prenc comiat de vós,
car ja no em plau pus la vostra bandera.
Adeusiau, car molt és calorós
vostre apetit: llençau-lo en la ribera.

No ignorau lo jorn que em fes intrar
dins un celler e secret me tingués,
No ignorau, jo crec, com me vingués,
ni lo que fem, ni lo que em vas donar.
No ignorau com eren renyadors
los vostres cans la vespra de Sant Pere.
No ignorau com estava gelós
vostre marit, en la cambra on era.

         Tornada

A totes gents vos mostrau falaguera
ab l'apetit que teniu rabiós.
A totes gents par que sou mercadera;
Infern prec Déu sia vostre repós.