Agraesc aquest horabaixa escassa
de saber certament que existeixes
com si no veure't fos només un record.

Ompliré d'absències les butxaques
perquè aquest present s'esvaeix
i ja estic fart de no pensar-te.

Però si mai t'arriba aquest poema
vull que sàpigues que d'estimar-te
just em serveix l'ara mateix.

La resta són petxines i tendreses
que amag ingènuament a les sabates
per si un cop de vent se m'emportava.