com la fruita macada quan tanca el mercat
com la copa de més com l’ullal del neguit
com la cursa d’asfalt quan m’ataca la nit
com el seductor de bar comptant diòptries al cul del got
com l’extinció sobtada de la teva llengua en la meva boca
com la mirada més sibil·lina com la serpent més precisa
com enroscar-se en la nit com un pecat de carmí
com mirar-se al mirall i trobar-hi una esfinx
com l’agulla més fina inoculant-me verins
com l’error de pronúncia en les llengües foranes
com el pam de península subjectat a la terra
com la fúria al teclat quan escrius el meu nom
com ser cendra en la fosca i inflamar-se a l’albada
com el serf de la gleva com la terra cremada
com el curt de la classe com l’amor sense casa
com els ulls entelats de la bèstia cansada
com guaret com l’oblit com fer tabula rasa
com el pes dels meus morts quan s’acaba la tarda
com el dubte felí com el nus de la soga
com el centre del món del siamès egoista
com l’error de càlcul del suïcida
com la teva festa i la meva misantropia:

així jo,
així jo.