Interpreta’m 
Invoca l’esclat de la follia, 
imposa un règim d’excepció, 
abraça’m. I en l’abraçada 
sigues rebel dels límits, 
parla’m de tu, calla’m les nits 
– et demanava. 
No marxis, no te’n vagis encara. 
Equivoca’t abans, 
fes hermenèutica de mi. Interpreta’m 
– et suplicava. 
Llavors jo ja ho sabia: 
més mal que el que s’acaba 
fa allò que no comença.