DIC

T'estime, 
              què vols que et diga? 
i a cada minut que passa  
t'estime més 
com si el temps fóra una cosa 
en ascensió i no poguera parar de fer-ho

t'estime en el dia, i el sol 
em crema d'amor.

t'enyore en la nit, i la lluna 
em goteja dolçor

quan se'n va el dia i el sol és roig 
em crema el teu amor de xocolata 
i estic contenta de saber que  
demà 
t'estimaré més encara en la rojor de l'alba

t'estime 
             sense tindre més remei 
que em console: 
sols el record dels teus ulls tendres 
i les teues ulleres de Lennon, 
de la Utopia que compartim 
i cerquem com un Waslala mutu.

T'estime en la pena de no tindre't 
i en l'alegria d'olorar-te 
    tot i que siga en la llunyania

T'estime com un presagi 
que em fa cuscanelles als ovaris 
i m'irradia vida als pits.

estime un Papasseit tendral 
que no deixa de ser un Peter Pan 
a qui m'agrada donar llum, 
com a campaneta llumenada 
que he volgut ser per a tu.

Estime els teus colors 
foscos en la pena 
i lluents en l'alegria, 
el teu caminar de puntetes 
la teua abraçada...

La nostra abraçada dolça 
el revolcó valencià 
i la suor apegalosa dels nostres orgasmes.

T'estime perquè sí 
t'estime perquè no, 
si no, no t'estimaria 
sense mullar-me en el record dels 
teus petons 
al front, 
a la boca 
o als mugrons.

xiquet d'aigua 
record de sal que es desfà 
quan et busque i t'abrace 
mentre em regalimes pels braços 
com a pols màgica;

home de terra 
estàtua de sucre 
que llepe en l'imaginari que em dóna 
la llunyania;

pare dels meus infants de mocador 
que tu has volgut foren grana 
com el color d'aquesta nostra lluita 
de magranes al cel

i trons al carrer.