Dic després de tot sóc viu 
però he d’assegurar-me 
pregunta’m què he vist 
la pell tombada d’un conill 
que és la nit 
un crit 
la mar caient des del final de tot 
que sóc jo dalt d’un bou 
un nom de pedra 
que ens tiràvem a tocar i fer mal 
una espiral que em portava al no-ser 
i allí no m’he volgut conèixer mai.