Ta finestra està guarnida
amb un brot d’heura florida
que s’enfila arrapadís.
Treu-hi el cap, nina encisera;
fa una nit de primavera
que recorda el paradís.

amb claror diamantina
entremig de la boirina
que teixeix finíssims vels,
com si fossin les mirades
dels ulls dolços de les fades
parpellegen los estels.

Les flors juguen amb l’oratge,
a l’obaga del fullatge
canta el tendre rossinyol.
Tot convida amb son misteri
a gosar de suau platxeri
fins que torni a sortir el sol.