Les paraules arriben, inesperades, com un incendi. Per fer poesia no calen idees, sinó paraules, i amb un mínim de disciplina s'acoblen en un engranatge que indica la veritat del discurs, o la gran mentida -sempre versemblant- que implica a voltes la creació literària.
Jo cant allò que he perdut. No intent canviar el món, tan sols adaptar-lo al meu sentir. Cerc la bellesa, tot i que sé que és efímera. Don forma a la no-forma.
El poema es fa sol. L'autèntic art és l'essència de la memòria.
Però no sé quin és el secret del poema.
Potser volem curar la ferida.